Entrevista a Xavi Payan, baixista de The Wolf

Com i quan va neixer el grup?

El grup neix quan per reis de fa 6 anys em regalen la meva primera guitarra. En aquella època començava a escoltar música rock i amb els amics somiaven en tenir un grup de música.Això ho va fer possible, i a finals de febrer ja ens vem trobar per primer cop per intentar tocar alguna cosa. Si ara miro enrere m’adono de com erem patètics tocant en aquella època.


Que significa per a tu la música?

Per mi la música és l’aire que respiro. Crec que he arribat a un punt que necessito per igual la música que l’aire per sobreviure. No només escoltar música sinó que compondre i tocar la guitarra són coses necessàries per mi. Si un dia no puc tocar la guitarra em sento molt malament, i quan passo varis dies fora de casa ho passo realment malament. És la meva droga.


Com va anar el vostre primer concert?

La veritat és que molt bé, segurament ja portavem 2 anys trobant-nos per tocar alguna cosa, i deuria fer un any que ja començavem a sonar com un grup. Vem tocar amb un grup local que eren amics nostres i van venir unes 100 persones, que està molt bé per un concert d’aquesta categoria. A la gent li va agradar força com vem tocar. A més vem comprar, una cosa que ara encara no ens passa sovint!


Per quan el primer disc?

Doncs espero que entre febrer i març d’aquest proper any poguem entrar a l’estudi per grabar finalment un cd en condicions. Portem més de 5 anys tocant junts sense canvis en la formació i crec que ja estem en un nivell que podem invertir una quantitat considerable de diners en això. No hem tingut mai facilitats econòmiques cap membre del grup, i es necessiten molts diners per grabar un disc en condicions, així que el retard en fer-ho té una explicació lògica.


Quins són els teus referents musicals?

Des de petit a casa meva ja s’acostumava a escoltar rock. Jo vaig créixer escoltant grups com Led Zeppelin, Pink Floyd o Jethro Tull que li agradaven als meus pares. Jo vaig començar a escoltar algun grup més dur com Linkin Park que van significar una gran influència però després em vaig passar al punk cailfornià de grups com blink 182 o Green Day. Més endevant vaig escoltar el primer disc de Metallica i em va canviar la manera de veure les coses. Aquests segurament serien els meus referents musicals. Ara intento escoltar tot tipus de música, sóc bastant més obert que abans.


Teniu algun projecte entre mans?

Doncs ens trobem en procés de composició. Estic composant moltes cançons i les estem posant en comú al local d’assaig. Quan en tinguem un número considerable descartarem les que no ens acabin de convèncer i prepararem molt bé les altres per estar el mínim temps possible, ja que és molt aburrit i molt car!


Quines són les teves espectatives de futur?

Des que vem començar el grup no ens hem posat cap objectiu com aconseguir una certa fama a nivell nacional o internacional, o firmar per una gran discogràfica. Simplement fem això perquè ens encanta i no podriem viure sense fer-ho. Les meves espectatives segurament són de fer música fins que la salut m’ho permeti. No m’importa la fama o els diners, jo només vull fer música, que és el que m’agrada de veritat.